Aquí tenéis un nuevo cuento de Jan y Natalia y un pequeño fragmento del mismo, para leerlo entero podéis ir a la pagina correspondiente.
Tot va començar un dia qualsevol en que un camió viatjava per la carretera més revirada que us pugueu imaginar travessant una muntanya plena de boscos frondosos, quan de sobte el conductor s’endormisca i pegar un cop de volant. El camió portava una carrega de conills i quasi tots van sortir disparats rodant per la carretera i el seu voral. Tots van ser recuperats menys el nostre conill que rodola i rodola fins que es va obrir la seva gàbia i va sortir disparat seguint rodolant i rodolant muntanya a baix, i així va ser com sense saber com ni perque el nostre conill es va despertar tot adolorit en mig d’un meravellós bosc.
Guauuuuuuuuuuuuuu¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, quin lloc tan bonic, quins arbres tan immensos, quantes plantes, floretes de tots colors, aigua fresqueta que brolla del riu i quants animalets que no he vist mai. Quin lloc tan verd, quina quantitat de sons nous, estic somiant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada